Fins Aviat
Al arribar a la llar vaig fer el de sempre donar de menjar als nens que portaven i posar-los a fer la migdiada, amb molts petons, però sense tristesa per que no se per que i sabia que hi tornaria. I així va ser al següent dijous vaig tornar a buscar la meva avaluació i vaig estar una estoneta amb els nens ah! També vaig deixar el meu currículum mai se sap!!
Últim día
El meu ultim dia va ser tranquil, vam anar a la DGAIA amb 3 nens, no va faltar ningun familiar.
Vaig estar observant el contacte de la S amb la seva mare i va ser com sempre (la mare que ha faltat 3 vegades), molt participativa en el joc i molt afectiva amb la nena. Vaig estar parlant amb la mare i no vaig dir-li res sobre la darrera visita per veure com es comportava i vaig observar la seva actitud de com si no hagués passat res. La educadora va posar-li una trampa per veure com reaccionava. La mare havia demanat més fotos de la nena, i la educadora li va preguntar: – no te las trajeron en la ultima visita?? Yo es que e estado de baja y no he estado al corriente. I la mare va dir que no que no els hi havia portat i la educadora es va fer “la loca”. Després a mi em va dir: -Es que es una mentirosa!!. Cosa que no em sorprèn per que totes les educadores coincideixen en el mateix..
Desprès de camí a la llar, la G em va explicar que el A, (nen de 3 anys que cada setmana te visites amb els seus avis), segurament començaria un procés d’acolliment.. Em va sobtar molt ja que els avis es desviuen per ell, i quasi mai podem acomiadar-se, però després vam comentar que si això ho ha dictat el jutge serà per alguna cosa.
Dilema ètic
La veritat que trobar un dilema ètic, m’ha suposat bastant dificultat donat que els nens del centre són molts petits, per tant em centraré en les visites a la DGAIA.
Ja he comentat alguna vegada el cas aquest on la mare de la S, ha faltat ja 3 vegades a les visites biològiques, i per tant en teoria se’ls i tenia de restringir però sempre troba una justificació. La veritat es que si la mare avises al centre de que no pot venir, no baixaríem a la nena a Barcelona i no pasaria res, el cas es que no avisa mai.
Per una altre banda l’actitud de la mare vers la nena es immillorable, em refereixo a l’estona de joc i d’estada en la DGAIA.
El meu dilema ètic seria que : com a educadores veient les dues cares que te la mare, podríem afavorir en els informes la seva actitud favorable en els contactes amb la nena per a tal de donar-li oportunitat de seguir amb el procés de recuperar a la seva filla o bé ressaltar la seva “despreocupació” a l’hora de venir a les visites, i que el jutge restringeixi les visites i alhora aconseguir un acolliment o preadoptiu d’una família aliena per tal d’evitar que la nena estigui més temps en el centre
11è. La meva actuació incorrecta
Quasi vaig estar tota l’hora sola, ja que la N no trobava aparcament. Aquest dia vaig tenir un error, a l’aula del “cumple” una mare (adolescent) amb el seu fill (no es del meu centre) van passar a dintre a mirar tot el que hi havia. Van estar 10 min, en aquest moment passava l’educadora de la DGAIA, i em va dir que si jo estava vigilant i que feien les dues famílies juntes, que cada visita a d’estar en una aula diferent, jo li vaig dir que era de pràctiques, que l’educadora no estava i que no sabia que no pudien estar juntes que havia passat a dintre per que era l’aniversari del nen.
I em va dir que no passava res, però em vaig sentir “como que ya la e liado”.
L’educadora de l’altre centre va estar mirant com jugaven els dos nens i no va dir res..a lo millor tampoc ho sabia..
11è. Aniversari d’en M (1 anyet)
Era l’aniversari d’en M(1 anyet), la seva mare li va preparar “una festa “, globus, pastis, serpentines,barrets, xocolata, caramels,….una quantitat de coses increïbles, molt exagerat, i així es va quedar ja que el nen no va menjar res, (només té 2 dents).
Penso que va preparar tot això per ambientar al nen com si estigués a casa seva i per que ho retingués a la memòria.
11è Penúltim dia
El meu penúltim dia, vaig arribar al centre, no hi havia cap nen gran, per tant vaig pujar a d’alt on estan els bebès. Plovia molt, i els nens miraven per la finestra, ja que veure caure l’aigua entusiasmava, jo mentrestant els hi anava cantant cançons relacionades amb la pluja, i alhora també les ballaven.
Cap a les 10.30 van sortir cap a la DGAIA, hi havia molt de transit i no arribàvem a l’hora per tant l’educadora va trucar a la llar per a que avises a la DGAIA de que arribaríem tard.
Quan vam arribar(10 min tard) no hi havia aparcament i la N se’n va anar a buscar lloc i jo vaig entrar als nens al centre.
10.Vamos de paseo pi pi pi
Hola? Si si cap problema, però em va sobtar una mica i em va posar contenta ja que, em va donar molta responsabilitat i senyal de que confiava en mi. Això ho va fer per que ja que es treia a la nena del centre, per a veure a la seva mare, i aquesta no venia, doncs per estar tancada millor que li donés l’aire una estona.
I això vaig fer, li vaig donar el número de mòbil per si qualsevol cosa, i em vaig anar a donar una volta amb el cotxet (40min) per els voltants del edifici.
La veritat es que anava tranquil·la passejant, però per una estona em va passar pel cap la idea de que podria aparèixer la mare de la S i intentes emportar-se-la o alguna cosa..però no no, sortiria perdent ella segur.
Després al arribar al centre, vaig donar de menjar a 2 nens i els vaig posar a dormir.
10 dia. Tercera falta
El dijous vam tornar a la DGAIA, amb 4 nens. Les visites estaven programades a les 11. Quan vam arribar tots els pares estaven a la porta esperant als nens, el M de la emoció de veure al seu pare es va posar a córrer cap a ell, i va caure..Però no es va fer mal, pobret!
A les 11:10 la mare de la S encara no havia arribat, i la educadora deia: -Que no venga que no venga…(ja que aquesta nena podria estar ja adoptada). Si no viene de aquí 10 minutos te coges a la niña i te vas a dar una vuelta.
9è Educadora amb morro
Vaig acabar molt cansada, però m’ho vaig passar molt bé, l’altre educadora (la que crida tant), no va fer molta cosa, a més a més em deia: Coje tu al J (nen que te Sindorme de Down, 2 anys i no camina), que me duele la espalda…(jo tinc escoliosis) . sempre hem diu que l’agafi, la veritat és que pesa moltísim, però jo no li vaig dir res. Per que penso que estic de pràctiques, i com ja he fet moltes hores de practiques (grau mig i superior) tinc experiència en com he d’actuar, però si estigués treballant li hagués dit que a mi també em fa mal l’esquena…
Es que penso que aquesta noia no exerceix molt bé la seva professió.
