Arxiu perFebrer, 2008

Sensacions..

Cada cop em sento amb més iniciativa ja que, se en tot moment el que haig de fer, però abans de fer-ho ho comunico a la educadora amb la que estigui, per si de cas.

En un moment del matí quan em trobava amb dues nenes la C i la L, les quals no somriuen massa, em vaig inventar un joc amb una piloteta i no se per que no paraven de riure i clar al veure-ho ho repetia tota l’estona per que no paressin de riure, (jo també reia molt jej), i la meva tutora que estava observant des de el menjador, va dir:

-“No veas hoy que feliz que está la C!Madre mia !”

I això em va fer sentit molt bé, per que m’encanta provocar aquests somriures!

 

Problemes resolts!

Quan estava en el parc de jocs amb 7 nens petits el més gran tenia 3 anys, vaig viure un moment de tensió, la noia de pràctiques se’n va anar, i va deixar la porta oberta(la que protegeix que els nens no caiguin per les escales) i jo em vaig trobar amb el nen nou de 6 mesos en braços i tres nens gatejant a tota presa(exagerat) direcció cap a l’escala, i jo no podia deixar al nen al terra ja que no s’aguanta el cap i no sé com ho vaig fer, però la vaig tancar, després li va dir a la noia de practiques que vigiles amb la porta.

A l’hora de dinar vaig tenir un petit problema amb un nen de 3 anys que no hi havia forma de que menges apartava el cap i escopia el menjar, vaig optar per agafar un conte del “Bambi”, per intentar desviar la seva atenció i vaig aconseguir que es mengés tot el plat, però a l’hora del iogurt em va fer el mateix llavors vaig agafar un conte diferent i també amb va donar resultat.

Em va passar alguna cosa similar amb la S, amb el iogurt, em donava mil i una excuses per no menjar-se`l (li feia mal l’esquena, la mà i li raspava la llengua) però em vaig seure amb ella, i vaig desviar la conversa i s’ho va menjar.

 

El meu tercer dia

En el meu tercer dia vaig arribar puntual com cada setmana, mentre em posava la meva bata (es important portar-la, donat a la alta possibilitat de que els nens em vomitin a sobre, cada dia que vaig em passa, però no em fa res de fastig jeje), els més grans s’anaven cap al guarderies i els col·legis. Per tant vaig pujar al pis dels nadons, i mentrestant la L, els banyava i els vestia els anava deixant al seu “parc de jocs”, on estava jo i una noia de pràctiques de tercer que portava deu dies però no l’havia vist mai.
Les altres educadores fins a l’hora de dinar es dedicaven a realitzar visites biològiques i pediàtriques.

 

 

Un nou nadó!

El dimarts va arrivar un nadó en P, de sis mesos a la llar. No se gairé sobre la seva història només em van dir que els seus pares no l’havien  donat gaire de menjar, fet molt visible en el seu cas ja que es molt prim i petit (mida). A l’hora de menjar a l’educadora li va costar molt donar-li dinar. També dir que el nen, estava malalt, amb dècimes.

Una sensació indescriptible…(3º dia)

Això vaig notar quan un dels nadons de la llar  plorava, el vaig agafar i va deixar de plorar. El vaig tenir una estona en braços, però tenia que donar de menjar a un altre nen, i al deixar-lo va tornar a plorar, el vaig agafar de nou i quan ell ja sentia que l’agafava de cop va deixar de plorar…increible… Crec que tinc l’ instint maternal a “flor de piel”!

Segon Dia!!

En aquest segon dia de practiques em vaig trobar amb la vaga que es realitzava a les escoles publiques. Per tan  estaven tots els nens al centre, 24 per ser més exacte.

Quan vaig arribar a las 9:45, ja havien desdejunat i estaven tots al menjador veient una pel·lícula, “La bella durmiente”, però no van tardar molt en cansar-se.

Per tant, vam anar a la sala de jocs, a fer puzles i jugar amb els cotxes i les nines.

Una mica més tard, les educadores em van dir qui eren els nens que havien de marxar a visites,  o al metge, per preparar-los , és a dir, canvi de bolquers i de roba en el cas que fes falta, i posar els abrics.

No pensava que canviar els bolquers i la roba dels nadons fos tan complicant, contant que no paren quiets, i la por que pugui tindre de fer-los mal .

A mig matí van sortir un estona al jardí a jugar amb els gronxadors, però com havia plogut estaven molls i no vam tardar molt en entrar a la llar.

Com era un dia especial, ja que no tenien res programat i va sortir una mica el sol, una educadora em va demanar que els acompanyes a un parc que estava a Sant Boi, per que no podien estar tot el dia tancats a la llar , per que s’esveraven molt. (vam anar amb els grans 4-5)

Quan estaven en el parc, vaig estar jugant amb ells a diferents joc, per fer-los corre que era el que necessitaven.

Al arribar a la llar, els hi vaig ajudar a rentar-se les mans, fer un pipi i a posar-se la bata, per que ja era hora de dinar.

Després a mesura que els nens acabaven de  dinar, els anava dient qui es tenia que rentar les dents. Mentre estant les educadores planificaven visites al CJIM al mateix saló.

A les 13:50 va arribar la S d’una visita en la DGAiA amb la seva mare biològica.

La S es un nadó d’un anyet que em te enamorada (jo li dic “titiii”), i la vaig veure allà en la trona, que encara no havia dinat, i li vaig dir a la L, la meva tutora que ja li donava  jo el dinar,  quan va acabar la vaig posar a fer la migdiada, amb el seu canvi de bolquer corresponent.

Vaig sortir a les 14:20 de la llar, va valer la pena,  estar una estoneta més.

 

  

Adopció

El dia de la entrevista en el centre, la meva tutora la L, em va explicar que hi havia una nena la M, que estava en procés d’adopció. El dijous quan vaig arribar la L em va comunicar que si tot sortia bé el proper dimarts la M, marxaria amb la seva família adoptiva.

Vaig poder llegir el comunicat de la DGAIA , en el que dictaminava la idoneïtat de la família adoptiva, en aquest  s’ esposava el cas de la M, la qual va ser abandonada en un centre comercial de la zona (em vaig quedar gelada quan ho vaig llegir..), la família biològica no va donar senyals de vida. D’això ja fa 2 anys, temps que a passat a la Llar.

Dintre d’aquest document  s’esposava també el PLA D’ACOBLAMENT , el qual serveix per  aconseguir  integrar la M, a la família i que s’acostumi a ells, i la família a ella (ja que en aquest cas tenen fills). Aquest pla es fa de forma gradual , ja que els primers dies son els pares que visiten a la M,en el centre i mica en mica augmenta el seu contacte, se la emporten a dinar,a donar una volta pel voltant de la llar,  un cap de setmana etc.. fins la plena adopció.

Tot això esta molt ben detallat, com els dies i les hores en que es durà a terme.

La M, a causa del cert retard global no parla massa per no dir res, però la darrera vegada que va arribar de estar amb els seus pares adoptants plorava per que no es volia quedar al centre. Espero i desitjo que tot vagi perfecte.

 

GRAN NOTICIA!!

 

Una propera adopció…………!

Descobrint el món

Per que em fa feliç poder formar part d’aquest descobriment

En el meu primer dia me trobat molt agust , els nens han estat molt molt afectius amb mi, i això em motivava molt més. Encara que en alguna ocasió estaven molt esbarats i no podia controlar la situació.

En alguns moments del matí m’he trobat sola  a carrèc dels nens…degut també a la quantitat de feina que hi ha, ja que si moltes educadores aprofiten els matins per anar a visites, les que hi han en el centre s’han de repartir per que no es quedin sols.

« Entrades anteriors