Si si tant parlar sempre de la DGAIA , i per fi “la he vist en persona”. Doncs el dijous dia 28 de febrer em va demanar una educadora que l’acompanyes a visites biològiques. Primer vam anar a lo que es l’edifici d’Acció social i ciutadania on la educadora havia de portar els paper on es donava de baixa la M, la nena adoptada. I jo em vaig quedar a la furgoneta amb els 3 nens, per vigilar-los o per moure-la si feia falta.
Al cap d’una estona ens vam dirigir, a on es realitzen les visites(ja que fa un temps la DGAiA va habilitar un local per la realització d’aquesta activitat). (Per qüestions d’espai, abans es feia en l’edifici central )
Hi havia un senyor de “Prosegur” a l’entrada..per vigilar , em va sobtar que hi haguessin dues entrades, una per les famílies i l’altre per les educadores amb els nens. A la sortida s’ho vaig preguntar a la educadora i em va dir que era qüestió de seguretat i ordre. Les famílies havien de signar. Jo m’ho imaginava com era realment, hi ha com 5 sales amb cristalleres on es fa el contacte, hi ha joguines i una taula amb cadires. Els pares i avis van arribar puntuals , portaven “chuches”als seus nens. El temps de visita es d’una hora. En el cas de la S, (1anyet), la seva mare no va aparèixer….era la segona vegada. Vaig preguntar a la educadora i em va dir que a la tercera vegada “en teoria”, les visites es restringirien. Per Tant em vaig quedar amb la nena a una de les sales jugant . Impotència i ràbia vaig sentir quan parlant amb el senyor: ..esta nada más que llueva o haga frio ya no viene..! em va dir.
En aquest cas casi ploro quan la nena gatejant jo asseguda al terra se’n va pujar a sobre i i amb el dit a la boca em mirava amb els ulls tan grans que te, semblava que em volia dir alguna cosa amb la mirada. A més a més la havien vestit amb un pixi a cuadrets amb llaçet inclòs, que anava “super bonita “ . quina pena!
( lo siento me a quedado muy largo)
