Arxiu perAbril, 2008

Dilema ètic

La veritat que trobar un dilema ètic, m’ha suposat bastant dificultat donat que els nens del centre són molts petits,  per tant em centraré en les visites a la DGAIA.

Ja he comentat alguna vegada el cas aquest on la mare de la S, ha faltat ja 3 vegades a les visites biològiques, i per tant en teoria se’ls i tenia de restringir però sempre troba una justificació. La  veritat es que si la mare avises al centre de que no pot venir, no baixaríem a la nena a Barcelona i no pasaria  res, el cas es que no avisa mai.  

Per una altre banda l’actitud de la mare vers la nena es immillorable, em refereixo a l’estona de joc i d’estada en la DGAIA.

El meu dilema ètic seria que : com a educadores veient les dues cares que te la mare, podríem afavorir en els informes la seva actitud favorable en els contactes amb la nena per a tal de donar-li oportunitat de seguir amb el procés de recuperar a la seva filla o bé ressaltar la seva “despreocupació” a l’hora de venir a les visites, i que el jutge restringeixi  les visites i alhora aconseguir un acolliment o preadoptiu d’una família aliena per tal d’evitar que la nena estigui més temps en el centre

 

 

 

 

 

11è. La meva actuació incorrecta

Quasi vaig estar tota l’hora sola, ja que la N no trobava aparcament. Aquest dia vaig tenir un error, a l’aula del “cumple” una mare (adolescent) amb el seu fill (no es del meu centre) van passar a dintre a mirar tot el que hi havia. Van estar 10 min, en aquest moment passava l’educadora de la DGAIA, i em va dir que si jo estava vigilant i que feien les dues famílies juntes, que cada visita a d’estar en una aula diferent, jo li vaig dir que era de pràctiques, que l’educadora no estava i que no  sabia que no pudien estar juntes que havia passat a dintre per que era l’aniversari del nen.

I em va dir que no passava res, però em vaig sentir “como que ya la e liado”.

L’educadora de l’altre centre va estar mirant com jugaven els dos nens i no va dir res..a lo millor tampoc ho sabia..

11è. Aniversari d’en M (1 anyet)

 

Era l’aniversari d’en M(1 anyet), la seva mare li va preparar “una festa “, globus, pastis, serpentines,barrets, xocolata, caramels,….una quantitat de coses increïbles, molt exagerat, i així es va quedar  ja que el nen no va menjar res, (només té 2 dents).

Penso que va preparar tot això per ambientar al nen com si estigués a casa seva i per que ho retingués a la memòria.

11è Penúltim dia

El meu penúltim dia, vaig arribar al centre, no hi havia cap nen gran, per tant vaig pujar a d’alt on estan els bebès. Plovia molt, i els nens miraven per la finestra, ja que veure caure l’aigua entusiasmava, jo mentrestant els hi anava cantant cançons relacionades amb la pluja, i alhora també les ballaven.

Cap  a les 10.30 van sortir cap a la DGAIA, hi havia molt de transit i no arribàvem a l’hora  per tant l’educadora va trucar a la llar per a que avises a la DGAIA de que arribaríem tard.

Quan vam arribar(10 min tard) no hi havia aparcament i la N se’n va anar a buscar lloc i jo vaig entrar als nens al centre.

10.Vamos de paseo pi pi pi

Hola? Si si cap problema, però em va sobtar una mica i em va posar contenta ja que, em va donar molta responsabilitat i senyal de que confiava en mi. Això ho va fer per que ja que es treia a la nena del centre, per a veure a la seva mare, i aquesta no venia, doncs per estar tancada millor que li donés l’aire una estona.

I això vaig fer, li vaig donar el número de mòbil per si qualsevol cosa, i em vaig anar a donar una volta amb el cotxet  (40min) per els voltants del edifici.

La veritat es que anava tranquil·la passejant, però per una estona em va passar pel cap la idea de que podria  aparèixer  la mare de la S i intentes emportar-se-la o alguna cosa..però no no, sortiria perdent ella segur.   

Després al arribar al centre, vaig donar de menjar a 2 nens i els vaig posar a dormir.  

 

10 dia. Tercera falta

El dijous vam tornar a la DGAIA, amb 4 nens. Les visites estaven programades a les 11. Quan vam arribar tots els pares estaven a la porta esperant als nens, el M de la emoció de veure al seu pare es va posar a córrer cap a ell, i va caure..Però no es va fer mal, pobret!

A les 11:10 la mare de la S encara no havia arribat, i la educadora deia: -Que no venga que no venga…(ja que aquesta nena podria estar ja adoptada). Si no viene de aquí 10 minutos te coges a la niña i te vas  a dar una vuelta.

9è Educadora amb morro

Vaig acabar molt cansada, però m’ho vaig passar molt bé, l’altre educadora (la que crida tant), no va fer molta cosa, a més a més em deia: Coje tu al J (nen que te Sindorme de Down, 2 anys i no camina), que me duele la espalda…(jo tinc escoliosis) . sempre hem diu que l’agafi, la veritat és que pesa moltísim,  però jo no li vaig dir res. Per que penso que estic de pràctiques, i com ja he fet moltes hores de practiques (grau mig i superior) tinc experiència en com he d’actuar, però si estigués treballant li hagués dit que a mi també em fa mal l’esquena…

 Es que penso que aquesta noia no exerceix molt bé la seva professió.

 

9è Anem al parc

Cap a les 11 vam anar a un parc de sant climent amb els més petits ( 1-3 anys), quan vam arribar al parc, estava la S amb les seves mares i vam esperar a que marxessin, per no influir en el seu contacte fora de la llar.

Vaig posar als dos més petits en un gronxador, un en cada punta del parc, per que eren gronxadors pensants per als més petits i com no tenien força doncs els anava gronxant.

9è Bolquers Controlats

 

Ja he agafat el truc al canvi de bolquers, el dijous en mitja hora més o menys faig fer 5 nens, amb la seva crema canvi de roba i mimos corresponents.

No m’estranya que després arribo a casa feta pols.. jej 

 

9è: “Ya tengo mamaS”

Quan vaig arribar al centre, i vaig veure a la S, estava encara amb el pijama (la nena en procés d’acoblament), la vaig saludar i ella em va contestar sense dir-li res: – “ya tengo MAMAS!!, al escoltar això em vaig quedar molt tranquil·la i contenta, per que em feia una mica de por la reacció que podia tindre la S.

Li vaig preguntar si estava contenta con sus mamas i em va dir que si. –Ahora vendràn mis mamàs!! Va respondre.

Al cap d’una estona van arribar les mamas de la S, ja que estaven en ple procés d’acoblament i s’havien d’encarregar de realitzar les activitats quotidianes amb ella. Eren dues dones de 30 a 40anys molt maques,il·lusionades, la S quan les va veure les va abraçar. Vaig parlar una mica, les hi vaig dir que la S estava super contenta per que tenia 2 mamas.

A l’hora de sortir de la llar, la S estava dormint en el sofà, li vaig donar un petó  d’acomiadament, silenciós per que no es despertes a l’hora que desitjava que fos molt feliç, em va donar molta  tristesa ja que no la tornaria a veure mai més (ja que el dia 7 acabava el pla d’acoblament i li feien la festa d’acomiadament) però alhora em sentia molt feliç per que sabia que la S estaria bé,  en una llar en la que no li faltarà de res. Això es el que dona sentit el nostre treball.

« Entrades anteriors