El dijous vam tornar a la DGAIA, amb 4 nens. Les visites estaven programades a les 11. Quan vam arribar tots els pares estaven a la porta esperant als nens, el M de la emoció de veure al seu pare es va posar a córrer cap a ell, i va caure..Però no es va fer mal, pobret!
A les 11:10 la mare de la S encara no havia arribat, i la educadora deia: -Que no venga que no venga…(ja que aquesta nena podria estar ja adoptada). Si no viene de aquí 10 minutos te coges a la niña i te vas a dar una vuelta.
