Ruth85’s Weblog

La veritat que trobar un dilema ètic, m’ha suposat bastant dificultat donat que els nens del centre són molts petits,  per tant em centraré en les visites a la DGAIA.

Ja he comentat alguna vegada el cas aquest on la mare de la S, ha faltat ja 3 vegades a les visites biològiques, i per tant en teoria se’ls i tenia de restringir però sempre troba una justificació. La  veritat es que si la mare avises al centre de que no pot venir, no baixaríem a la nena a Barcelona i no pasaria  res, el cas es que no avisa mai.  

Per una altre banda l’actitud de la mare vers la nena es immillorable, em refereixo a l’estona de joc i d’estada en la DGAIA.

El meu dilema ètic seria que : com a educadores veient les dues cares que te la mare, podríem afavorir en els informes la seva actitud favorable en els contactes amb la nena per a tal de donar-li oportunitat de seguir amb el procés de recuperar a la seva filla o bé ressaltar la seva “despreocupació” a l’hora de venir a les visites, i que el jutge restringeixi  les visites i alhora aconseguir un acolliment o preadoptiu d’una família aliena per tal d’evitar que la nena estigui més temps en el centre

Quasi vaig estar tota l’hora sola, ja que la N no trobava aparcament. Aquest dia vaig tenir un error, a l’aula del “cumple” una mare (adolescent) amb el seu fill (no es del meu centre) van passar a dintre a mirar tot el que hi havia. Van estar 10 min, en aquest moment passava l’educadora de la DGAIA, i em va dir que si jo estava vigilant i que feien les dues famílies juntes, que cada visita a d’estar en una aula diferent, jo li vaig dir que era de pràctiques, que l’educadora no estava i que no  sabia que no pudien estar juntes que havia passat a dintre per que era l’aniversari del nen.

I em va dir que no passava res, però em vaig sentir “como que ya la e liado”.

L’educadora de l’altre centre va estar mirant com jugaven els dos nens i no va dir res..a lo millor tampoc ho sabia..

Era l’aniversari d’en M(1 anyet), la seva mare li va preparar “una festa “, globus, pastis, serpentines,barrets, xocolata, caramels,….una quantitat de coses increïbles, molt exagerat, i així es va quedar  ja que el nen no va menjar res, (només té 2 dents).

Penso que va preparar tot això per ambientar al nen com si estigués a casa seva i per que ho retingués a la memòria.