Vaig estar observant el contacte de la S amb la seva mare i va ser com sempre (la mare que ha faltat 3 vegades), molt participativa en el joc i molt afectiva amb la nena. Vaig estar parlant amb la mare i no vaig dir-li res sobre la darrera visita per veure com es comportava i vaig observar la seva actitud de com si no hagués passat res. La educadora va posar-li una trampa per veure com reaccionava. La mare havia demanat més fotos de la nena, i la educadora li va preguntar: – no te las trajeron en la ultima visita?? Yo es que e estado de baja y no he estado al corriente. I la mare va dir que no que no els hi havia portat i la educadora es va fer “la loca”. Després a mi em va dir: -Es que es una mentirosa!!. Cosa que no em sorprèn per que totes les educadores coincideixen en el mateix..

Desprès de camí a la llar, la G em va explicar que el A, (nen de 3 anys que cada setmana te visites amb els seus avis), segurament començaria un procés d’acolliment.. Em va sobtar molt ja que els avis es desviuen per ell, i quasi mai podem acomiadar-se, però després vam comentar que si això ho ha dictat el jutge serà per alguna cosa.

La veritat que trobar un dilema ètic, m’ha suposat bastant dificultat donat que els nens del centre són molts petits,  per tant em centraré en les visites a la DGAIA.

Ja he comentat alguna vegada el cas aquest on la mare de la S, ha faltat ja 3 vegades a les visites biològiques, i per tant en teoria se’ls i tenia de restringir però sempre troba una justificació. La  veritat es que si la mare avises al centre de que no pot venir, no baixaríem a la nena a Barcelona i no pasaria  res, el cas es que no avisa mai.  

Per una altre banda l’actitud de la mare vers la nena es immillorable, em refereixo a l’estona de joc i d’estada en la DGAIA.

El meu dilema ètic seria que : com a educadores veient les dues cares que te la mare, podríem afavorir en els informes la seva actitud favorable en els contactes amb la nena per a tal de donar-li oportunitat de seguir amb el procés de recuperar a la seva filla o bé ressaltar la seva “despreocupació” a l’hora de venir a les visites, i que el jutge restringeixi  les visites i alhora aconseguir un acolliment o preadoptiu d’una família aliena per tal d’evitar que la nena estigui més temps en el centre

I em va dir que no passava res, però em vaig sentir “como que ya la e liado”.

L’educadora de l’altre centre va estar mirant com jugaven els dos nens i no va dir res..a lo millor tampoc ho sabia..

Era l’aniversari d’en M(1 anyet), la seva mare li va preparar “una festa “, globus, pastis, serpentines,barrets, xocolata, caramels,….una quantitat de coses increïbles, molt exagerat, i així es va quedar  ja que el nen no va menjar res, (només té 2 dents).

Penso que va preparar tot això per ambientar al nen com si estigués a casa seva i per que ho retingués a la memòria.

Cap  a les 10.30 van sortir cap a la DGAIA, hi havia molt de transit i no arribàvem a l’hora  per tant l’educadora va trucar a la llar per a que avises a la DGAIA de que arribaríem tard.

Quan vam arribar(10 min tard) no hi havia aparcament i la N se’n va anar a buscar lloc i jo vaig entrar als nens al centre.

I això vaig fer, li vaig donar el número de mòbil per si qualsevol cosa, i em vaig anar a donar una volta amb el cotxet  (40min) per els voltants del edifici.

La veritat es que anava tranquil·la passejant, però per una estona em va passar pel cap la idea de que podria  aparèixer  la mare de la S i intentes emportar-se-la o alguna cosa..però no no, sortiria perdent ella segur.   

Després al arribar al centre, vaig donar de menjar a 2 nens i els vaig posar a dormir.  

A les 11:10 la mare de la S encara no havia arribat, i la educadora deia: -Que no venga que no venga…(ja que aquesta nena podria estar ja adoptada). Si no viene de aquí 10 minutos te coges a la niña i te vas  a dar una vuelta.

 Es que penso que aquesta noia no exerceix molt bé la seva professió.